17 Jun La llei d’Economia Social i Solidària fa el primer pas al Parlament de Catalunya
El projecte de llei d’Economia Social i Solidària, aprovat pel govern el passat mes de gener, va superar una esmena a la totalitat al Parlament de Catalunya i continua amb la seva tramitació.
La nova regulació permetrà establir el marc jurídic comú de l’Economia Social i Solidària, entesa com la formada per empreses, organitzacions i entitats que duen a terme activitats socioempresarials i iniciatives comunitàries basades en la primacia de les persones i l’interès col·lectiu o general per sobre del lucre econòmic.
El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, va defensar al Parlament que “la futura llei de l’Economia Social i Solidària és clau per impulsar el pes d’aquest sector en l’economia catalana”. En aquest sentit, Sàmper també va afirmar que “la futura llei és pionera a Catalunya i està dissenyada per establir un marc jurídic sòlid perquè l’Economia Social i Solidària creixi progressivament i contribueixi a fer avançar el model econòmic català cap a un model basat en la pluralitat i la democràcia i centrat en les persones”.
El projecte de llei actual és el resultat de la col·laboració del sector de l’Economia Social i Solidària, agrupat en l’Associació de l’Economia Social de Catalunya (AESCAT), que el 2020 va elaborar i aprovar un document de bases de la llei que ha servit de referència. Aquest text estableix algunes de les bases que s’han de tenir en compte perquè una entitat jurídica pugui ser reconeguda com a Economia social i solidària: l’interès general, el bé comú, la transformació social i feminista, les relacions laborals justes o el compromís ecologista, entre d’altres.
El projecte preveu, a més, la creació del Consell Català de l’Economia Social i Solidària, un òrgan consultiu, d’assessorament, anàlisi i debat dels temes relacionats amb el sector. Entre les funcions d’aquest consell hi haurà la diagnosi del sector a Catalunya o la proposta d’un Pla Nacional de l’Economia Social i Solidària.
A partir d’ara, el projecte continua i ha de passar per diversos processos administratius, com les compareixences parlamentàries o la presentació d’esmenes a l’articulat. Amb tot, la tramitació podria allargar-se fins al 2026.