15 Sep El mètode Fuentes: quan el lideratge navega a contracorrent
Per Lluís Jordana.
He aprofitat uns dies de descans per veure un documental que la meva filla m’havia recomanat; El Mètode Fuentes de 3cat, dins del marc de documentals de Sense Ficció, que emet TV3. El documental, protagonitzat per Andrea Fuentes, entrenadora de l?equip espanyol de natació artística, analitza el dia a dia de l?equip i com ella el gestiona. Ho vaig començar a veure amb curiositat per esbrinar per què m’ho havia recomanat la meva filla, i ho vaig acabar amb autèntica admiració, i des de llavors no he pogut deixar de pensar-hi.
El que s’hi mostra no és només el retrat d’una entrenadora d’elit. És, sobretot, una classe magistral de lideratge del segle XXI. Un tipus de lideratge inspirador, del qual només puc treure lliçons, per intentar fer la meva feina millor per tal de portar Emiser a ser una organització més humana, sostenible i innovadora. Andrea Fuentes, per als que no la coneguin, té 4 medalles olímpiques, i una infinitat de medalles en campionats del món i europeus, totes aquestes dins de l’aigua, però des de fa anys, també ha aconseguit medalles fora de la piscina, com a entrenadora. I és aquí on el documental aprofundeix com Andrea transforma la manera de treballar d’un equip que ja era guanyador, fent-lo un pas més lluny.
En aquest article, pretenc posar per escrit alguns aprenentatges que de ben segur em serviran per millorar, i si de pas a algú li pica la curiositat de veure el documental o extreu alguna cosa útil, doncs millor!
Resumiré el lideratge d’Andrea en 4 pilars, però és un resum molt resum, ja que després del segon visionat ja tenia més de 30 anotacions d’aspectes per aplicar al meu dia a dia; la humilitat, posar la persona al centre, el sistema de treball, i la innovació constant. Quatre principis que, ben combinats, construeixen un lideratge profundament inspirador i sostenible en el temps.
1. La humilitat com a principi rector
En un món d?egos inflats, titulars grandiloqüents i coaches d?autoajuda que prometen èxit en 5 passos, Andrea Fuentes escull el camí oposat: la humilitat. No com un posat, sinó com una pràctica constant. En una hora de documental sobre “el seu mètode” ella NO esmenta ni una sola vegada la paraula lideratge; no li cal!
La veiem preguntar, escoltar, dubtar. Reconéixer que no ho sap tot. Consulteu amb experts. Delegar. Demanar ajut. Acceptar que hi ha dies dolents i que fins i tot les millors decisions poden fallar. Però també té força d’assumir la responsabilitat última. Liderar des de la vulnerabilitat —no com a debilitat, sinó com a coratge—.
La humilitat d’Andrea no la fa pas menys líder. La fa més creïble, més fiable, més propera. I, sobretot, més capaç de créixer. Perquè qui creu que ja ho sap tot no aprèn res. Un exemple clar és que part dels moviments i les acrobàcies d’un dels seus números són suggeriments de les mateixes integrants de l’equip. És impossible implicar més el teu equip, si és el mateix equip el que ha fet les propostes.
Quina millor manera que entrar en una reunió pensant; “tinc bones idees, però segur que les del meu equip seran tan bones o millors que les meves”. Escoltar, i buscar la millor solució/idea/suggeriment/proposta, és liderar!
2. Posar la persona al centre
El segon pilar que destaca a El Método Fuentes és la seva capacitat de posar les persones —no només les esportistes, l’equip tècnic, col·laboradors, l’entorn— al centre de tot. Andrea no entrena cossos, entrena persones. I ho fa sabent que darrere de cada gest tècnic hi ha una història personal, unes emocions, unes pors i unes motivacions úniques. Andrea ho té clar: si no cuides la persona, no pots aspirar a l’alt rendiment. Sense benestar emocional no hi ha excel·lència sostinguda. I això aplica tant a l’esport com al món laboral.
Andrea es preocupa pel benestar integral de cadascú de l’equip; no només en la seva faceta d’esportista professional, sinó en tots els àmbits, i sent comprensiva que hi ha moments bons, però també n’hi ha de dolents i de crisi; en un moment del documental, una de les esportistes pateix una crisi d’ansietat en un entrenament; ella respon amb serenitat i empatia, sense dramatismes ni retrets, abraçant, i intentant fer veure allò aconseguit, no el que falta per aconseguir. Empatitza sense perdre el focus, i això em porta al tercer pilar: focus i sistema de treball.
3. Sistema de treball: focus i rigor amb propòsit
En el documental es mostra una vegada i una altra com Andrea estructura el seu treball amb rigor; entrenaments mesurats, sessions gravades, anàlisi tècnica detallada, feedback constant. Tot està pensat, assajat, afinat. No queda res a l’atzar. Andrea busca en què és millor cada integrant del seu staff, i “delega” la preparació d’aquesta part a cada integrant del seu equip, sense complexos, sense por de perdre el control, confiant que cadascú aportarà el millor, a favor de l’equip. Alliberar talent!Però tan important és per a ella aquest focus i rigor com que les esportistes tinguin tardes lliures per alliberar tensions, desconnectar o poder fer altres activitats que els omplin. Amb això busca l’estabilitat emocional de les esportistes, sense tensar excessivament la corda, sense pressionar, per aconseguir el rendiment sostenible en el temps.
A Emiser, a finals del 2024 ens vam plantejar quins reptes ens marcàvem per al 2025; concloem que volíem que aquest 2025 fos l’any de la consolidació i procedimentalització de la companyia, que havia tingut grans creixements els anys anteriors, però ara era moment d’organitzar-nos millor, i no només estirar bona voluntat de l’equip, sinó de rigor organitzatiu; el documental m’ajuda a reenfocar-me: no pas confondre sistema amb burocràcia, no confondre agilitat amb improvisació, no confondre costum amb manca de reflexió… L’excel·lència no neix del caos, sinó del focus i la constància.
4. Innovar com a manera d’estar al món
El quart pilar del lideratge d’Andrea Fuentes és la innovació. Però no la innovació entesa com a grans disrupcions tecnològiques, sinó com una actitud vital: qüestionar-ho tot, millorar cada dia, provar camins nous, aprendre del que és inesperat. És probable que qui vegi el documental pensi que quan parlo d’innovació em refereixo a pensar noves i genials acrobàcies, sistemes tecnològics d’enregistrament d’entrenaments sota l’aigua, incorporar eines d’altres esports, i sí tot això és innovació perquè estan pensant constantment en com millorar cada peça.
Però per a mi, la veritable innovació és, per exemple, la inclusió del rol masculí a l’equip; és, simplement, trencar un paradigma, és anar un pas endavant, és veure més enllà, arribar primer a un lloc, ser pioner… i per què ho fa? Perquè Andrea té flexibilitat mental i està oberta a provar si creu que serà bo per a l’equip i l’acosta al seu objectiu, sense por, sense cotilles, sense plantejar-se què diran.
Un altre gran canvi de paradigma: preocupar-se per la salut mental del seu equip, sotmès a fortes pressions, no sols relacionades amb la competició pròpiament dita, sinó amb els cànons de bellesa, estereotips, etc. Aquesta mentalitat experimental contrasta amb la temptació que moltes vegades tenim a les nostres organitzacions de repetir el que ja va donar resultat. De copiar models d’èxit aliens. De quedar-nos a la nostra zona de confort, esperant que l’entorn no canviï gaire, i repetint el mateix any rere any.
Però sempre canvia l’entorn. I qui no innova, es queda enrere. Andrea ho sap. Per això el mètode és, en el fons, una plataforma viva. No hi ha dogmes. Hi ha una brúixola clara, però els camins es redibuixen cada dia.
Què passaria si liderés com a andrea?
Després de veure El Método Fuentes, t’entren ganes de fer les coses millor, i et planteges, estic liderant com l’Andrea?
Sóc prou humil per escoltar, per aprendre, per rectificar?
Poso tot el meu equip i entorn al centre, o només quan em convé?
Anem pel bon camí quant a sistemàtica de treball, aconseguint alliberar el talent o l’encotillet?
Visc la innovació com a part central del meu treball o com una excepció?
Crec que tots -directius, caps d’equip, educadors, entrenadors, pares i mares- podem aprendre una cosa profunda del lideratge d’Andrea Fuentes. No pas perquè sigui perfecte, sinó perquè és real. Perquè no es basa en l’autoritat imposada, sinó la confiança construïda. I perquè, al final, demostra que es pot guanyar sense deixar de ser una bona persona que, traduït al món empresarial, es pot liderar amb humanitat. I que, de vegades, això és el que realment marca la diferència.
Gràcies, Andrea, per recordar-nos-ho.